plantilla del nàstic aquesta temporada

El final de la lliga ja està aquí. Només falten 7 jornades per posar el punt i final a aquesta competició que cada temporada reparteix alegries i desepcions. I els club que ja ho tenen gairebé tot fet ja comencen a moure les fitxes per organitzar l’any vinent amb altes i baixes

• El president del Nàstic ja va comentar als mitjans de comunicació esportius de la ciutat de Tarragona que ja té dos jugadors lligats per la propera temporada. De moment no es coneix l’identitat d’aquests professionals del món del futbol, però ben segur que d’aqui pocs dies ja començaran a sorgir cares noves en aquest equip.

• Està molt bé que els clubs es moguin ben d’hora per poder aconseguir una plantilla bona per a la propera temporada per aconseguir els nous objectius que es fixen a l’inici de la lliga. Però al mateix temps penso que és una falta de respecte pels actuals membres de la plantilla.

• Els jugadors que actualment encara estan defensant els colors del club grana poden sentir-se incompresos i deixats de banda i no suar la semarreta com fins ara si saben que la directiva ja no compta amb ells i busca noves estrelles.

Així, doncs, deixo aquesta pregunta per reflexionar. No penseu que tot això seria millor fer-ho un cop la lliga estigués finalitzada? I si es fa, que no surtin noms ni noticies relacionades per no desconcentrar als actuals jugadors?

Darrere del carnet de soci del Nàstic hi ha diversos advertiments de seguretat, el més conflictiu dels quals estableix que “un cop s’hagi accedit a l’interior del recinte esportiu, no es podrà sortir del mateix”. Sembla ser que fins fa un parell de setmanes, els guardes de la porta no hi paraven gaire atenció, però ara s’ha intensificat la vigilància i els treballadors que validen entrades estan obligats a fer saber als espectadors que si surten del camp no podran tornar a entrar. El problema és que, segons sembla, la norma prohibeix l’entrada a una mateixa persona i no a un mateix carnet.

Dissabte passat el Nàstic va jugar amb el Múrcia. La primera part va ser tremendament avorrida. Potser per això una desena llarga de persones van voler sortir del camp quan feia poc més de mitja hora que jugaven.  La intenció de la majoria era anar al bar del Club de Tennis, possiblement, a prendre cervesa amb alcohol ja que a dintre de l’Estadi la venen sense. Els treballadors els van advertir que no podrien tornar a entrar. Les respostes van ser diverses però, en totes, el to de veu va ser més elevat del que calia.

Alguns van decidir quedar-se a l’interior del camp, tot i que no sense discutir amb els treballadors del Nàstic i els agents de seguretat. En altres casos, sortien amb un somriure burleta i era quan tornaven, que s’establia el conflicte. La majoria afirmaven que tenien dos carnets a nom seu, amb numeracions diferents, de manera que tenien tot el dret del món a entrar, mentre que els agents repetien una vegada i una altra que si sortien, no podrien tornar a entrar, perquè ho prohibien les nombres. Cap més argument, cada cop més alt, però no més clar.

En la meva opinió, els personatges que volien tornar a entrar amb un carnet que no havia estat validat tenien tota la raó. Si el club no vol que es torni al recinte un cop se n’ha sortit, podria començar no fent dos carnets a una sola persona, amb el mateix nom però diferent numeració. Si una persona ha pagat dues quotes per a si mateix, té tot el dret a sortir i a tornar a entrar. De fet, un senyor explicava que quan havia arribat al camp, la primera vegada, no funcionava la pistola validadora, de manera que cap dels dos carnets “havien entrat” encara al recinte. Finalment, el tema es va acabar (no solucionar) amb l’aparició d’un tres mossos d’esquadra a posar ordre.

Realment va ser un espectacle lamentable. Cap de les parts va arribar a les mans (gràcies a déu!), però sí que es va donar una baralla verbal en què tothom va acabar rebent algun insult, cosa que diu molt de l’educació i la temprança d’uns individus que han de garantir la seguretat de centenars de persones… Bé, reprenent el tema principal, no sé què estableixen les normes del club ni per què, però no em sembla digne ni seriós que permetin que una persona es faci més d’un carnet al seu nom i després no els pugui fer servir.

Ja van dos empats a zero. Podríem parlar de dos punts heroics; dues jornades amb la porteria a zero contra equips de la part alta de taula, però no és el cas… En realitat parlem de dos partits rematadament ensopits, en què el rival va tenir la mala sort de no marcar gol.

Fa moltes jornades que el Nàstic es troba en una onzena posició, que sembla que no vol abandonar. A dia d’avui, l’ascens no és gens fàcil però tampoc impossible. Queden 10 jornades, és a dir, 30 punts en joc, de manera que res està decidit matemàticament encara. Sobre el paper és tot possible, fins i tot que el Sevilla Atlètic se salvi…

Al Nàstic ara li espera un calendari variat i quasi simètric. Primer, es trobarà una tanda de partits contra dos equips propers a les zones calentes, Saragossa (dissabte 17 d’abril, 18.30 hores, TVC) i Múrcia, un en la de dalt i l’altre, al contrari.  Les dues següents jornades es trobarà amb l’Hercules i l’Alavés (a dia d’avui), en les zones d’ascens i descens, respectivament.

La següent parella de partits ja és extremista total: el Sevilla Atlètic i el Xerès, és a dir, l’últim i el primer de la classificació. Les quatre últimes jornades ja són massa llunyanes per fer pronòstics sobre on es trobaran els equips. Actualment, excepte l’Eibar (contra qui jugarà en l’última jornada) que es troba en zona de descens, els altres tres rivals estan en la zona tranquil·la de la taula: Girona, Castelló i Elx.

Qui sap com s’acabarà això… Si el Gimnàstic decideix recuperar la fama de ressucita-morts que s’ha guanyat a base de perdre contra els equips pitjor situats en la taula, almenys queda el consol de què les possibles derrotes (tot i que no necessàries) es neutralitzin amb victòries contra els equips més ben situats.

Comença la recta final de la lliga. A partir d’aquest moment, els números aniran decidint els privilegiats que l’any vinent jugaran amb els grans i les pobres víctimes que tornaran als camps de terra. Ara és moment de prendre la iniciativa i disputar partits memorables, que no deixin indiferents. El Nàstic estarà a l’altura, d’aquesta frenètica lluita de final de lliga? Sinó, bé, una mediocre onzena posició pot ser acceptable…

]]> http://apeudegespa.wordpress.com/2009/04/14/comenca-un-emocionant-final-de-lliga-el-nastic-estara-a-laltura/feed/ 0 Neus Rovira http://apeudegespa.wordpress.com/2009/04/14/la-forca-de-larbitre/ http://apeudegespa.wordpress.com/2009/04/14/la-forca-de-larbitre/#comments Tue, 14 Apr 2009 10:52:53 +0000 isabelclariana http://apeudegespa.wordpress.com/?p=148 ]]>

Avui en dia el futbol ja no és el que era. Els clubs només volen els 3 punts partit darrera partit per poder aconseguir respecte vers els altres equips. Però molts cops aquests punts s’aconsegueixen gràcies a l’ajuda de l’àrbitre.

Aquesta temporada el Balaguer està patint unes actuacions arbitrals discutibles.  L’últim precedent que vaig viure en persona va ser el dia que va jugar a casa contra el Premia i que va finalitzar amb un electrònic de 3 gols a 3.

Els de la Noguera van patir molt per poder salvar un punt davant l’actuació arbitral de Santiago López. Els homes de Toni Menchón van suar de valent, ja que el colegiat es va empassar un penal a les acaballes del partit que hagués donat la victòria pels locals.

A banda de les errades amb els fora de jocs, també cal lamentar la lleugeressa que mostrava a l’hora d’ensenyar les targetes al Balaguer. Només un petit contacte ja era motiu de cartolina groga. En canvi el Premia gairebé no va rebre cap amonestació per part de  Santiago López.

Però aixó sempre s’ha vist en el món del futbol. Els socis més entranyables del club de la Noguera explicaven que antigament ja es feien els típics soborns. Molts cops, un cop es coneixia l’àrbitre que xiularia el partit del Balaguer, algun d’aquests socis anaven a buscar-lo (sempre que visqués a Lleida o en alguna comarca propera) i aquest era invitat a sopar, a pendre alguna cosa o bé rebia l’obsequi d’una pilota nova per al seu fill.

Després d’escoltar-los atentament em vaig fer una pregunta que deixo a l’aire. Més que res per a reflexionar una mica sobre cap a quina direcció està anant el futbol. Per què els àrbitres no poden ser neutrals xiular el que realment veuen i deixar d’afavorir a algun equip?

A la Unió Esportiva Olot, només li han fet falta 26 jornades. Amb això, i després de derrotar per 4-2 el Caldes diumenge passat, n’hi ha hagut prou per assegurar-se l’ascens a la Preferent, després de quatre llargs anys seguits a Primera Territorial. De fet, abans de començar la temporada tothom sabia que l’equip entrenat per Joan Nitus Santos era un clar candidat a pujar al Grup 1, però potser el que més sorprèn és la contundència amb la què ho ha fet.

L’equip de La Garrotxa ha dominat per complet el seu grup, fins al punt de mantenir-se invicte després d’aquestes 26 jornades, amb 23 victòries i únicament tres empats. Només el Tossa (1-1 al seu camp), el Ripoll (1-1 a domicili) i el Salt (0-0 a domicili) han estat capaços de puntuar-hi, i pel camí queden golejades demolidores com l’1-9 al camp del Gironès-Sabat o el 10-0 davant del Base Roses. Per tot plegat no és estrany que ara mateix el conjunt vermell sigui el qui més punts duu de tot els grups de Primera Territorial (72), més gols a favor (89) i menys en contra (només 18).

La combinació de la veterania amb la il·lusió i la joventut de la resta de components de l’equip han format un grup demolidor, que ja pensa en la temporada que ve i no vol aturar a la Preferent la seva ascensió, emulant equips com el Llagostera, que lluita per pujar a Tercera. De fet, els olotins van perdre aquesta categoria l’any 1992, posant fi a l’època daurada de finals dels anys 80, en la qual fins i tot van arribar a disputar-se la zona alta de la classificació de Tercera.

Ara que conjunts referents al futbol gironí, com el Figueres, Banyoles, el Palamós o el Palafrugell, passen per moments delicats a nivell esportiu i econòmic, la revifada de l’Olot és una immillorable notícia per al futbol d’aquestes contrades i per a tot el futbol català.

El futbol és un joc de contacte i això, es miri com es miri és una mica perillós. Fins aquest moment són pocs els jugadors que han patit lesions greus, però sempre hi ha algun cas. Aquest cap de setmana li ha passat a un jove esportista de les terres lleidatanes, Castellana, que actualment juga a la UE Tàrrega.

moment en que Castellana està essent ates pels serveis mèdics davant les mirades dels seus companys i rivals

 La lesió és especialment inoportuna pel moment dolç de forma que estava passant el davanter, el qual havia fet cinc gols en només tres partits. Amb un total de 12 dianes, Castellana optava fins i tot al títol honorífic de màxim golejador de la categoria, una pugna en la qual de moment mana Pelegrín, jugador de l’Olesa.

Des d’aquest lloc desitgem que el jove jugador es recuperi rapidament tot i l’abast de la seua lesió i torni a ser el magnífic jugador que era fins aquests moments. Ànim Castellana!

En temps de crisi, tothom intenta buscar noves propostes per tal de guanyar algun diner extra, deixant de banda els típics sortejos de la cistella o el pernil que es fan cada cap de setmana als camps de futbol. La Unió Esportiva Camprodon, amb el Camp Municipal de Futbol com a escenari, enceta una curiosa iniciativa anomenada “Forat del Conill”.

L’equip del grup primer de Primera Territorial ha ideat aquest sistema per tal d’atreure l’atenció de més espectadors. Segons es recull a la pàgina oficial d’aquest esdeveniment -foratdelconill.com-, el proper 25 d’abril, a les 11.00 hores, es realitzarà aquesta prova en què els participants poden rebre diferents premis, com ara entrades i viatges per a presenciar les finals de la Champions League i de la Copa del Rei.

El Municipal de Camprodon apareixerà aquell dia amb 2.500 forats de 11 cms. d’amplada i 20 d’alçada, tots ells marcats amb números des de l’1 fins al 2.500, en funció de les 2.500 paperetes que es vendran.

El conill protagonista d’aquesta juguesca serà ‘alliberat’ al centre del camp i haurà d’escollir un dels forats realitzats a la superfície del terreny de joc. El forat on entri l’animal serà el guanyador del premi en qüestió. Com que s’han determinat cinc premis diferents, el rossegador haurà d’actuar en cinc ocasions. Val a dir que un notari supervisarà el compliment de les normes i que l’acte serà enregistrat en video.

Sembla que la present temporada del Nàstic va seguint cicles. Comença amb un tímid empat (o dos), encadena diverses victòries, algunes tant espectaculars que fan mirar a tot el món grana cap apunt, i finalment perd estrepitosament.

Aquest ha estat el cas de la última jornada. Un dolorós 4 a 0 a casa del Salamanca, la meitat dels punts fets per l’ex grana Nicolás Fedor “Miku”. Dos gols degudament celebrats, per cert.

Aquest dissabte (18.30 hores, retransmès per TVC) el Nàstic provarà sort amb el Còrdova. Dic ‘provar sort ‘ perquè no sembla que hi hagi cap lògica per la qual en alguns partits veiem brillar el conjunt grana, i en d’altres jornades, aquest juga rematadament malament.

Cal tenir en compte que l’equip andalús està en la divuitena posició de la classificació, a només un punt de diferència de l’Alavés, primer en la zona de descens. En canvi, el Nàstic es troba en una còmoda, tot i que mediocre, onzena classificació. És a dir, es tracta d’un partir en què els de Tarragona hi tenen poc a perdre, mentre que el Còrdova hi té molt a guanyar. Qui sap com acabà, doncs…

Ara bé, esperem que el Nàstic no s’acomodi massa en la zona mitja de la classificació o ben aviat es trobarà amb una sorpresa desagradable. Tot i que encara queda lluny, cal seguir lluitant per l’ascens. Si els mitjans de comunicació estan excessivament centrats en el F.C.Barcelona, en cas de què es quedi com a únic equip de Primera Divisó ja serà insuportable…

El futbol modest és el futbol de l’orgull. A les categories territorials no hi ha luxes, ni fama, ni sous astronòmics. Els jugadors surten al camp amb l’únic afany de conservar l’honor, de superar-se a sí mateixos i demostrar que són millors que els seus rivals. En aquestes lligues no hi sol haver equips grans ni petits, els clubs es coneixen molt bé i pràcticament tots els partits es consideren derbis. La tensió de l’entrega i el sacrifici generen dins el terreny de joc també comporta conseqüències negatives.

 

 

 

Fa uns dies es va disputar una final d’infart al Juventud 4-4 Bufalà (grup IV), un jugador local va acabar amb una cella trencada. Menys sort encara va tenir Tomás, migcampista de la Catalana (grup X), que es va trencar els lligaments del genoll i haurà d’estar com a mínim sis mesos de baixa.

Els homes d’aquestes categories no disposen de serveis mèdics personalitzats ni d’un seguiment individual de l’evolució de la lesió. És més: hi perden diners pel temps de baixa laboral i, en temps de crisi com els que corren, fins i tot s’hi poden jugar la feina. Pero tots aquests contratemps queden compensats i oblidats el diumenge en què es torna a sortir al camp per recuperar l’orgull perdut amb un instant de glòria personal.

Tanmateix, aquestes topades fortuïtes no sempre acaben amb els dos equips prenent una cervesa plegats després del partit, tal i com va passar fa uns caps de setmana al camp del Juventud. L’obsessió per trepitjar el contrari moltes vegades desencadena tanganes que impedeixen acabar els enfrontaments. Hi ha molt poques jornades en què no es produeixi cap tipus d’incidència en cap dels partits disputats.

11 punts de 21 possibles en només 7 partits. 5 empats consecutius. Aquests són els últims resultats del Nàstic.

Nàstic 3 – 1 Sevilla
Alaves 1 – 1 Nàstic
Nàstic 2 – 2 Hèrcules
Real Múrcia 1 – 1 Nàstic
Nàstic 0 – 0 Real Zaragoza
Las Palmas 2 – 2 Nàstic

Si l’equip tarragoní continua amb aquestes xifres, acabarà aquesta primera volta en una bona posició a la classificació de la segona divisió espanyola.

I que passaria si el Nàstic seguis amb els esplèndids resultats? Podria arribar als primers llocs de la taula classificatòria. Esperem que l’equip roig i blanc segueixi sumant punts des d’avui i fins al final de la temporada.

Ànims i sort!