A peu de gespa

Avui en dia el futbol ja no és el que era. Els clubs només volen els 3 punts partit darrera partit per poder aconseguir respecte vers els altres equips. Però molts cops aquests punts s’aconsegueixen gràcies a l’ajuda de l’àrbitre.

Aquesta temporada el Balaguer està patint unes actuacions arbitrals discutibles.  L’últim precedent que vaig viure en persona va ser el dia que va jugar a casa contra el Premia i que va finalitzar amb un electrònic de 3 gols a 3.

Els de la Noguera van patir molt per poder salvar un punt davant l’actuació arbitral de Santiago López. Els homes de Toni Menchón van suar de valent, ja que el colegiat es va empassar un penal a les acaballes del partit que hagués donat la victòria pels locals.

A banda de les errades amb els fora de jocs, també cal lamentar la lleugeressa que mostrava a l’hora d’ensenyar les targetes al Balaguer. Només un petit contacte ja era motiu de cartolina groga. En canvi el Premia gairebé no va rebre cap amonestació per part de  Santiago López.

Però aixó sempre s’ha vist en el món del futbol. Els socis més entranyables del club de la Noguera explicaven que antigament ja es feien els típics soborns. Molts cops, un cop es coneixia l’àrbitre que xiularia el partit del Balaguer, algun d’aquests socis anaven a buscar-lo (sempre que visqués a Lleida o en alguna comarca propera) i aquest era invitat a sopar, a pendre alguna cosa o bé rebia l’obsequi d’una pilota nova per al seu fill.

Després d’escoltar-los atentament em vaig fer una pregunta que deixo a l’aire. Més que res per a reflexionar una mica sobre cap a quina direcció està anant el futbol. Per què els àrbitres no poden ser neutrals xiular el que realment veuen i deixar d’afavorir a algun equip?