A peu de gespa

A la Unió Esportiva Olot, només li han fet falta 26 jornades. Amb això, i després de derrotar per 4-2 el Caldes diumenge passat, n’hi ha hagut prou per assegurar-se l’ascens a la Preferent, després de quatre llargs anys seguits a Primera Territorial. De fet, abans de començar la temporada tothom sabia que l’equip entrenat per Joan Nitus Santos era un clar candidat a pujar al Grup 1, però potser el que més sorprèn és la contundència amb la què ho ha fet.

L’equip de La Garrotxa ha dominat per complet el seu grup, fins al punt de mantenir-se invicte després d’aquestes 26 jornades, amb 23 victòries i únicament tres empats. Només el Tossa (1-1 al seu camp), el Ripoll (1-1 a domicili) i el Salt (0-0 a domicili) han estat capaços de puntuar-hi, i pel camí queden golejades demolidores com l’1-9 al camp del Gironès-Sabat o el 10-0 davant del Base Roses. Per tot plegat no és estrany que ara mateix el conjunt vermell sigui el qui més punts duu de tot els grups de Primera Territorial (72), més gols a favor (89) i menys en contra (només 18).

La combinació de la veterania amb la il·lusió i la joventut de la resta de components de l’equip han format un grup demolidor, que ja pensa en la temporada que ve i no vol aturar a la Preferent la seva ascensió, emulant equips com el Llagostera, que lluita per pujar a Tercera. De fet, els olotins van perdre aquesta categoria l’any 1992, posant fi a l’època daurada de finals dels anys 80, en la qual fins i tot van arribar a disputar-se la zona alta de la classificació de Tercera.

Ara que conjunts referents al futbol gironí, com el Figueres, Banyoles, el Palamós o el Palafrugell, passen per moments delicats a nivell esportiu i econòmic, la revifada de l’Olot és una immillorable notícia per al futbol d’aquestes contrades i per a tot el futbol català.