Classificat com a: Futbol
El futbol modest és el futbol de l’orgull. A les categories territorials no hi ha luxes, ni fama, ni sous astronòmics. Els jugadors surten al camp amb l’únic afany de conservar l’honor, de superar-se a sí mateixos i demostrar que són millors que els seus rivals. En aquestes lligues no hi sol haver equips grans ni petits, els clubs es coneixen molt bé i pràcticament tots els partits es consideren derbis. La tensió de l’entrega i el sacrifici generen dins el terreny de joc també comporta conseqüències negatives.
Fa uns dies es va disputar una final d’infart al Juventud 4-4 Bufalà (grup IV), un jugador local va acabar amb una cella trencada. Menys sort encara va tenir Tomás, migcampista de la Catalana (grup X), que es va trencar els lligaments del genoll i haurà d’estar com a mínim sis mesos de baixa.
Els homes d’aquestes categories no disposen de serveis mèdics personalitzats ni d’un seguiment individual de l’evolució de la lesió. És més: hi perden diners pel temps de baixa laboral i, en temps de crisi com els que corren, fins i tot s’hi poden jugar la feina. Pero tots aquests contratemps queden compensats i oblidats el diumenge en què es torna a sortir al camp per recuperar l’orgull perdut amb un instant de glòria personal.
Tanmateix, aquestes topades fortuïtes no sempre acaben amb els dos equips prenent una cervesa plegats després del partit, tal i com va passar fa uns caps de setmana al camp del Juventud. L’obsessió per trepitjar el contrari moltes vegades desencadena tanganes que impedeixen acabar els enfrontaments. Hi ha molt poques jornades en què no es produeixi cap tipus d’incidència en cap dels partits disputats.
Cap comentari encara fins ara
Deixa un comentari
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <pre> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
