A peu de gespa

plantilla del nàstic aquesta temporada

El final de la lliga ja està aquí. Només falten 7 jornades per posar el punt i final a aquesta competició que cada temporada reparteix alegries i desepcions. I els club que ja ho tenen gairebé tot fet ja comencen a moure les fitxes per organitzar l’any vinent amb altes i baixes

(més…)

Darrere del carnet de soci del Nàstic hi ha diversos advertiments de seguretat, el més conflictiu dels quals estableix que “un cop s’hagi accedit a l’interior del recinte esportiu, no es podrà sortir del mateix”. Sembla ser que fins fa un parell de setmanes, els guardes de la porta no hi paraven gaire atenció, però ara s’ha intensificat la vigilància i els treballadors que validen entrades estan obligats a fer saber als espectadors que si surten del camp no podran tornar a entrar. El problema és que, segons sembla, la norma prohibeix l’entrada a una mateixa persona i no a un mateix carnet.

(més…)

Ja van dos empats a zero. Podríem parlar de dos punts heroics; dues jornades amb la porteria a zero contra equips de la part alta de taula, però no és el cas… En realitat parlem de dos partits rematadament ensopits, en què el rival va tenir la mala sort de no marcar gol.

(més…)

Avui en dia el futbol ja no és el que era. Els clubs només volen els 3 punts partit darrera partit per poder aconseguir respecte vers els altres equips. Però molts cops aquests punts s’aconsegueixen gràcies a l’ajuda de l’àrbitre.

(més…)

A la Unió Esportiva Olot, només li han fet falta 26 jornades. Amb això, i després de derrotar per 4-2 el Caldes diumenge passat, n’hi ha hagut prou per assegurar-se l’ascens a la Preferent, després de quatre llargs anys seguits a Primera Territorial. De fet, abans de començar la temporada tothom sabia que l’equip entrenat per Joan Nitus Santos era un clar candidat a pujar al Grup 1, però potser el que més sorprèn és la contundència amb la què ho ha fet.

L’equip de La Garrotxa ha dominat per complet el seu grup, fins al punt de mantenir-se invicte després d’aquestes 26 jornades, amb 23 victòries i únicament tres empats. Només el Tossa (1-1 al seu camp), el Ripoll (1-1 a domicili) i el Salt (0-0 a domicili) han estat capaços de puntuar-hi, i pel camí queden golejades demolidores com l’1-9 al camp del Gironès-Sabat o el 10-0 davant del Base Roses. Per tot plegat no és estrany que ara mateix el conjunt vermell sigui el qui més punts duu de tot els grups de Primera Territorial (72), més gols a favor (89) i menys en contra (només 18).

La combinació de la veterania amb la il·lusió i la joventut de la resta de components de l’equip han format un grup demolidor, que ja pensa en la temporada que ve i no vol aturar a la Preferent la seva ascensió, emulant equips com el Llagostera, que lluita per pujar a Tercera. De fet, els olotins van perdre aquesta categoria l’any 1992, posant fi a l’època daurada de finals dels anys 80, en la qual fins i tot van arribar a disputar-se la zona alta de la classificació de Tercera.

Ara que conjunts referents al futbol gironí, com el Figueres, Banyoles, el Palamós o el Palafrugell, passen per moments delicats a nivell esportiu i econòmic, la revifada de l’Olot és una immillorable notícia per al futbol d’aquestes contrades i per a tot el futbol català.

El futbol és un joc de contacte i això, es miri com es miri és una mica perillós. Fins aquest moment són pocs els jugadors que han patit lesions greus, però sempre hi ha algun cas. Aquest cap de setmana li ha passat a un jove esportista de les terres lleidatanes, Castellana, que actualment juga a la UE Tàrrega.

moment en que Castellana està essent ates pels serveis mèdics davant les mirades dels seus companys i rivals

 La lesió és especialment inoportuna pel moment dolç de forma que estava passant el davanter, el qual havia fet cinc gols en només tres partits. Amb un total de 12 dianes, Castellana optava fins i tot al títol honorífic de màxim golejador de la categoria, una pugna en la qual de moment mana Pelegrín, jugador de l’Olesa.

Des d’aquest lloc desitgem que el jove jugador es recuperi rapidament tot i l’abast de la seua lesió i torni a ser el magnífic jugador que era fins aquests moments. Ànim Castellana!

En temps de crisi, tothom intenta buscar noves propostes per tal de guanyar algun diner extra, deixant de banda els típics sortejos de la cistella o el pernil que es fan cada cap de setmana als camps de futbol. La Unió Esportiva Camprodon, amb el Camp Municipal de Futbol com a escenari, enceta una curiosa iniciativa anomenada “Forat del Conill”.

(més…)

Sembla que la present temporada del Nàstic va seguint cicles. Comença amb un tímid empat (o dos), encadena diverses victòries, algunes tant espectaculars que fan mirar a tot el món grana cap apunt, i finalment perd estrepitosament.

(més…)

El futbol modest és el futbol de l’orgull. A les categories territorials no hi ha luxes, ni fama, ni sous astronòmics. Els jugadors surten al camp amb l’únic afany de conservar l’honor, de superar-se a sí mateixos i demostrar que són millors que els seus rivals. En aquestes lligues no hi sol haver equips grans ni petits, els clubs es coneixen molt bé i pràcticament tots els partits es consideren derbis. La tensió de l’entrega i el sacrifici generen dins el terreny de joc també comporta conseqüències negatives.